Comentari del text: Aristòtil

1. Expliqueu breument les idees principals del text i com apareixen relacionades (màxim 90 paraules). 
- Aquest text ens explica que tot està relacionat amb tot i que per tant quelcom cosa tindra relacio amb alguna altre, aleshores es podra definir aquest concepte com vertader o fals excepte determinades paraules que no tindran cap relacio amb res i que per tant no seran ni vertaderes ni falses. 

 2. Quin significat tenen, en el text, els següents conceptes (màxim 20 paraules):
 -substància: materia de la qual a partir d'ella es formen els elements immobils
 -combinació mútua: diverses parts que cal combinar per a fer una afirmacio 

 3. Per què un terme aïllat no pot ser vertader ni fals?
- Perque no te relacio amb cap altre i per tant no te sentit que un terme aïllat sigui vertader o fals

 4. Quina relació hi ha entre els termes del llenguatge i la realitat mateixa? 
- El llenguatge serveix per designar i qualificar els diversos elements que formen la realitat, formin o no una combinacio entre ells i la realitat mateixa es quan aquests elements cobren sentit i els podem plasmar en la realitat que veiem i percebem pels sentits.

 Fet per la Belen Jimenez i l'Aleix Garcés

Comentari del text: Plató II

1. Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
Les idees principals d’aquest text es basen el coneixement del bé. Les persones que es basen en l’aparença i l’opinió, que a la vegada no tenen coneixement sobre el concepte del bé, i deixen de banda la ciència, no son aptes per poder governar. A la vegada, el text esmenta la importància de l’educació, ja que ens ensenya l’art de la dialèctica, el verdader concepte del bé i la capacitat de dirigir a una comunitat, conceptes essencials per poder ser governant.

2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les paraules o expressions següents –al voltant de 5-15 paraules en cada cas. [1 punt]
A) “El bé en sí”: És la idea fonamental de totes les cosses i també és el concepte essencial que dóna forma a les idees.
B) “Opinió”: Concepte contrari a la ciència, concepte errat basat en l’aparença.

3. Per què diu Plató que la dialèctica està «en el lloc més alt dels nostres ensenyaments i que no hi ha res que pugui posar-se amb justícia per damunt d’ella»? (En la vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]
Plató es partícep de la idea que qui coneix el Bé pot arribar a la creació de la perfecció. Tot i s'ha d'aconseguir a partir de l'aprenentatge per tant partin de les idees dels diferents mons, on la idea va acabar se'n partícep del món sensible, un exemple clar és el Mite del Carro Alat. L'ànima ha de conèixer la idea del Bé, si lànima no té un coneixement racional de la odea primcipal del bé, no pot desarrolar-se i assolir el camí del coneixament de la dialècta.  Aquesta és l'encarregada de passar del món intelligible al sensible. Aquest pas, que com hem dit abans, passa gràcies al mite del famös Caro Alat és essencial i necssari per arribar al màxim coneixemnt.
Per Plató però, la idea de la recerca del bé, per tant la podem rlacionar amb la idea de la recerca de la felicitat, aquesta idea de cercar el màxim coneixement. Un punt molt important és tota saviesa necessària per arribar ha esdevendre la vida destijada i poder governar, per tant, de manera correcte, dedicada al poble i savia. Tot aquest comentari, està relacionat a,b el Mite com hem remarcat continuament ja que creiem que es la base de tot el comentari i la idea en que ajuda al desenvolupament d'aquesta llarga  i complexa idea que Plató tenia sobre el Bé i per tant sobre el màxim món on, nomes un afortunats, arribaran algun dia a estarhi.
Podem arribar a relacionar el Mite de la Caverna amb la idea que un presoner, per exemple, pot arribar a cinèixer la idea del Bé. Des d'un principi sembla impossible proposan-se aquesta idea que un home que esta engarjolat per un delicte pugui arribar a comorendre o a idealitzarse aquesta idea del mon basat amb la saviesa i la recerca de la felicitat. Quan ens plantejem lamidea d'una persona savia diem wue té uns cineixements inunes idees que han que sigui ensenyat i poder ensenyar a les persones. Basicament aquesta es la raó per la que el presoner arribara a coneixer aquesta idea del Bé, oerque tothom te bases d'aprenentatge i pot aconseguir assolir aquesta idealització d'un món sensible.

5. Creieu que Plató té raó quan defensa que els més savis han de governar? Raoneu la resposta. [2 punts]
La idea de Plató respecte les classes socials i els drets i lleis de cada una d’elles, era un concepte que en l’actualitat està majoritàriament abolit. Existeix una llei i uns drets per a tots que es basen en les mateixes condicions.  Aquest factor ve derivat del nostre sistema governamental actual, la democràcia, la qual ens permet a la ciutadania tenir una igualtat per a tots davant la llei. No obstant, tot i que en els dies actuals, el poder de decisió el té el poble, no hem de deixar de banda la idea de Plató sobre la idea de les persones sàvies en el poder. Serià un concepte interessant de tenir en conte.
Per altra banda, tot i ser veritat que tindríem que contar en la idea de Plató, no vol dir que ens hi tinguem que basar. Per aquesta raó el concepte clau és adoptar l’essència, no la idea en si. Aquest factor realment ja està assolit en la societat, ja que si no fos així no ens basaríem en la democràcia, on tothom té la capacitat de poder escollir la persona que realment té més capacitats per poder desenvolupar la tasca de decidir per a tots els altres. Si realment busquéssim a la persona més sàvia, no tindríem de fer votacions basant-nos en programes electorals de canvis socials sinó en tests d’intel·ligència.

Finalment, no podem simplement basant-nos en que qui tingui els coneixements suficients per ser savis, és a dir, que coneix el veritable significat del bé, n’hi tingui coneixements de com governar bé, hagin d’aplicar tots aquests conceptes en la seva tasca de dirigents.

 Raonament de la qualificació
Aquests dos comentaris els hem fet entre l'Aleix Garcés , la Júlia Lloansi i la Cristina Modolell. Hem dut a terme una coavaluació, on al repartin-se les feines cadaescú va fer una reflexió de cada pregunta i a partir d'aquí hem corregit repertin-se la correció amb preguntes que no haguéssim dut a terme i aixípoguer buscar una niva opinió i, naturalment, basanse amb la correcció que ens facilita la Site. Dsprés d'una llarga correcció, complexa i una idea del mètode en que s'havia de basar el comentari, en algunes oreguntes hem coincidit clarament en la resposta, com per exemple les preguntes en ue la idea orincipal era el un Mite o la recerca del Bé. Altres, com una recerca d'una nova idea o una opinió més personal sobre el comentari. Concluïm finalment que la nota que correspon al nostre comentari de text determina al 8'5, es nota uns coneixements previs, una idealització, una recerca de la opinió personal i la reflexió sobre tots els mons que abrca Plató i les seves grans idees per passar d'una previa ignorància al coneixament màxim de la idea.

Comentari del text: Plató I

1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]

Les principals idees que hi trobem són la relació entre els dos mons que diferencia Plató mitjançant el símil de la línea, i les virtuts que hi veiem en un d’ells, en concret en el món intel·ligible, respecte el món sensible en el qual estem en cos i ànima. També ens comenta  com és el món de les idees i la seva visió més perfeccionista.

2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que tenen en el text les expressions següents: [1 punt]

Món visible: Espai real en el que ens trobem en cos i ànima tots els éssers terrenals

Món inteŀligible: Espai conceptual on hi trobem les idees racionals

3. Expliqueu el sentit de la frase següent del text i les raons de Plató per a afirmar-la:

[…] qui vulgui actuar assenyadament en la vida privada o pública cal que contempli aquesta idea.. [3 punts]

Aquesta frase simbolitza que les persones que no es basin en la dialèctica tant ascendent com descendent, no podran arribar mai a conèixer la veritat vertadera i per tant viuran en una espècie de món irreal o imaginari. D’aquesta manera Plató intenta que la societat es basi en els seus mètodes per conèixer els vertaders conceptes i veritats per tal d’actuar de forma correcta tant amb els amics, família, etc.. és a dir, vida privada, com amb la resta de la societat en general i per tant en la vida pública.

4. Compareu la concepció de Plató sobre el paper de la raó en el coneixement amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts]

Plató creia que el coneixement era innat i que a mesura que creixem anàvem perfeccionant aquest coneixement a partir del que ja sabem i dels records que tenim, però per altre banda hi trobem els sofistes, que creien que el coneixement era com una mercaderia que es podia anar traspassant entre les persones amb el temps ja que ells mateixos ajudaven a les persones que requerien dels seus coneixements per ajudar-los en judicis o casos semblants.

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: .Si algú sap com s’ha d’actuar, aleshores actuarà rectament. Responeu d’una manera raonada.  [2 punts]

Jo estic d’acord amb aquesta afirmació de Plató perquè resumeix molt bé la base sobre l’avanç de la societat en general, ja que si les persones actuen sense saber el que fan o les conseqüències que poden provocar mai se sap el mal que poden fer, i evidentment, algú que no sap el que fa no pot ser una bona influència per els demés.

Mapa Conceptual: La Dialèctica